Viatge fi de curs - 6è - Delta de l'Ebre

VIATGE FI DE CURS EL DELTA DE L'EBRE

Tot va començar quan vam fer paradetes per guanyar diners. Vam aconseguir tot el que necessitàvem per pagar l’excursió.

Dimecres 13-5-2015: Em vaig aixecar a les 8:00 ven  nerviosa per marxar. Vaig acabar de fer la maleta i cap al Maxi Dia. Allà ens vam trobar tots onze amb les maletes ven plenes, sobretot la meva que era la més gran. Ens acompanyaven: la Georgina, en Rafel i en Xevi (el conductor del mini bus). Vam pujar al mini bus i vam posar totes les maletes al maleter.

Vam passar per l’autopista i ens vam parar a esmorzar en una àrea de servei. Les nenes ens vam posar en dues taules juntes i els nens: dos amb una taula i els altres dos a una altra taula. Els mestres estaven en una taula sola.

Abans d’anar al Delta ens vam parar a Tarragona. Vam poder veure l’amfiteatre. Era impressionant! També vam veure el circ, no hi és però ens el vam imaginar. Vam passar pel costat d’un noi que era malabarista i ens va dir si algú ho volia fer. Va triar a l’Aina i vam veure com feia malabars. S’ho va passar molt bé!

A l’hora de dinar vam anar a un parc que està al costat de la muralla. Vaig dinar al costat de la Sónia i no paràvem de riure. Vam marxar a les 14:30 (aproximadament).

Per arribar al poble, on hi havia la casa de colònies, vam haver de passar per una carretera que hi havia molts quilòmetres de carretera recta i no gaire ven asfaltada.

Quan ja vam arribar al poble, que es deia Poblenou, l’Amadeu (el propietari de la casa de colònies) ja ens esperava. Vam baixar les maletes del mini bus i ens vam instal·lar a les habitacions. Hi havia una habitació per deu persones, on ens vam posar les nenes. I n’hi havia una altra de sis, on es van posar els nens. Els mestres es van posar en una habitació de quatre que estava al costat de l’habitació dels nens. Després d’instal·lar-nos, ens vam haver de posar roba per embrutir-nos. Va venir la monitora i vam anar a unes taules de pícnic a l’aire lliure i vam començar a fer un dossier del conreu de l’arròs, a i per cert, feia un aire molt fresquet. Després de fer la teòrica del conreu de l’arròs vam haver de fer la pràctica. Tots ens vam treure les xancles i els pantalons (portàvem banyador a sota) i vam entrar al camp d’arròs. La monitora, que es deia Marisa, ens va dir que havíem d’arrancar les males herbes i treure-les a fora el camp. Quan vaig entrar... em va fer un fastig! Hi havia molta aigua i fang. Se’m enfonsaven els peus i vaig començar a arrencar les males herbes. Vam quedar tots fets un fastig sobre tot les nenes que ens vam tirar al fang. Al costat del camp hi havia un canal que hi havia aigua neta per netejar-nos una mica. La camiseta que portava posada la vaig haver de deixar en remull allà a l’aigua perquè estava molt i molt bruta. Quan estàvem a punt de marxar els mestres ens van dir:- Va que ja marxem! I totes les nenes, en sentir-ho, ens vam embrutir al màxim.

Quan vam arribar a la casa de colònies ens vam dutxar i, sense voler, vam deixar els banyador a la pica i la vam començar a emplenar. Ens vam en descuidar de tancar  l’aixeta. Es va quedar el lavabo ple d’aigua i feia molta pudor. Vam agafar una fregona i... a fregar!

Després de dutxar-nos vam fer una activitat que tractava de trobar tots els noms dels carrers del poble. Anàvem amb tres grups: totes les nenes, un grup de dos nens i els altres dos nens. Vam guanyar les nenes!

Després d’aquesta activitat vam sopar. Ens van dir qui eren els encarregats de taula i nosaltres no ho enteníem perquè acabàvem d’arribar, i ens van dir que havíem de triar dos persones per servir el menjar i desparar taula. Ho van voler fer la Paula i l’Ari. Vam menjar: un plat de macarrons, salsitxes i de postres un iogurt de fruita.

Després de sopar vam fer el primer joc de nit. Es deia “peti-flo”. Ens ho vam passar genial no paràvem de riure! I acabant el primer joc de nit vam fer el segon. Era una gimcana. Ens vam partir en dos grups: Paula, Ariadna, Ainhoa, Pau, Josep i jo. A l’altre grup eren: Sónia, Júlia, Aina, Marc i Martí. Al principi el meu grup anava perdent però al final vam guanyar! També ens van ensenyar una cançó (la de la casa de colònies) que deia: “ La xiqueta de cirera, no la menuda la gran, s’ha vestit de torero i pareix un comediant”. Amb la cançó també s’havia de ballar però això només ho fèiem les nenes. Ens van dir que, com que el poble era petit, a les onze tothom callava i si, si era veritat a partir de les onze no es sentia res...

Nosaltres abans d’anar a dormir fèiem una reunió amb tots (nens, nenes i mestres) i ens explicàvem coses. Després d’aquesta reunió en fèiem una de només nens i nenes, que la fèiem a l’habitació de les nenes perquè era la més gran. I després de tot això ja ens anàvem a dormir. El primer dia vam anar a dormir a la una.

Les nenes ens havíem fet un pla de la nit... Ens vam posar una alarma a les dues de la nit per anar a l’habitació dels nens... A les dues va sonar i ningú es va despertar. Al cap d’una estona una nena es va despertar i ens va despertar a totes. Vam anar a l’habitació dels nens a... pintar un bigoti a cada nen (si algun nen pregunta nosaltres no vam ser).

 Dijous 14-5-2015:L’endemà els nens es van aixecar i no se’n van assabentar de que tenien un bigoti pintat de color rosa. En Marc i en Josep van entrar a la nostra habitació i nosaltres encara dormíem, perquè eren les 7. I ens van tirar fotos mentre dormíem!

L’esmorzar era a les nou i a les vuit tots ja estàvem tots, menys els mestres que a les vuit tot just s’aixecaven. Quan ens van veure a tots vestits i a punt per anar a esmorzar ens van dir: Però a quina hora us heu aixecat? Suposo que sabeu que l’esmorzar és a les nou. I tots vam contestar: Ja, ja. Ara ens esperem una hora i anem a esmorzar! Els profes amb tota la tranquil·litat del món, es van vestir i a tres quarts de nou ja estaven llestos.

Vam anar a esmorzar i avui els encarregats de taula eren en Martí i en Marc. Vam esmorzar: un croissant, llet amb xocolata, torradetes (amb mantega i melmelada) i sucs. Va ser boníssim!

Després d’esmorzar vam anar a caminar uns 3 o 4 quilòmetres que portaven a la casa de fusta (una casa que hi ha allà que està tota feta de fusta). Quan vam arribar vam veure un vídeo sobre la natura del Delta. Quan es va acabar el vídeo, vam entrar a la casa de fusta. Hi havia una exposició de tot el que havíem vist al vídeo d’abans. També hi havien animals dissecats del Delta.

Tornant cap a la casa de colònies per anar a dinar, ens van picar molts mosquits! I si portaves alguna cosa de color negra anaven allà i et pessigaven, encara que portessis roba te la travessaven.

Quan vam arribar a la casa de colònies vam dinar. Els encarregats érem jo i la Sónia. Vam menjar: cosetes per picar, fideuà , i de postres, un gelat.

Després de dinar vam anar a un lloc on hi havien bicis. Cada un va agafar un casc, una bici i un armilla fluorescent perquè els cotxes ens veiessin. Vam pedalar uns 6 quilòmetres per anar a la platja. Vam veure moltes llacunes i animals molt bonics.

En arribar a la platja ens vam treure la roba i amb el banyador, cap a l’aigua! Ens pensàvem que estaria més freda però s’hi estava bé. La Sónia em va ensenyar una manera de que les mans et poden quedar molt fines. Primer agafes sorra de dins l’aigua i te l’escampes per les mans una mica ràpid perquè no s’eixugui. Quan te l’has escampat per les mans has de deixar una estona perquè s’assequi. Nosaltres ho vam provar unes 7 vegades perquè: o se’ns mullava, o ens queia la sorra... al cap de tots aquests intents ho vam aconseguir que se’ns assequés. Després t’ho treus amb aigua. Jo de vosaltres no ho provaria perquè ni a mi ni a ella ens va funcionar. Després d’això vam berenar i vaig enterrar a la Sónia, la Júlia a l’Aina i els nens a la Paula.

Tornant amb la bici, molta gent anava amb xancletes però jo em vaig posar sabates. Als peus hi tenia sorra i em pensava que em molestaria, però no, no em va fer mal.

En arribar a la casa de colònies ens vam dutxar i ens vam vestir. Les nens ens vam mudar una miqueta perquè aquella nit anàvem a la discoteca! Els nens no volien anar-hi perquè els hi feia vergonya.

Vam sopar: truita de patata, enciam, llibret i un plàtan. Tots vam recollir la taula per poder anar a la discoteca tots junts.

Les nenes, per anar a la discoteca, ens vam comprar una corbata de color rosa amb brillants. Per anar a la discoteca ens va acompanyar un noi, que era el DJ de la discoteca. Li vam dir totes les cançons que volia que posés. Quan vam arribar a la discoteca hi havien moltes escoles esperant per entrar. Mentre anàvem entrant ens contaven. A dins era tot fosc, hi havien llums de color, una taula pel DJ, cadires (per si algú no volia ballar i (lo típic de les discoteques) la bola de discoteca. La primera cançó que van posar, va ser “El taxi”. Ens vam posar les nenes en rotllana i vam començar a ballar. Encara que nosaltres no la coneixíem. També van posar: “El perdón”, “Up, town funk”...

Al cap d’una estona d’estar ballant, que per cert tothom ens mirava perquè érem les úniques que ballàvem, uns nens es van posar a darrera nostra i ens copiaven com ballàvem.

Ja cap al final, va entrar més gent (havien fet tard) i la dona que contava als nens i nenes, ens va dir que mes o menys havia contat unes 150 persones! Quan va arribar el propietari de la casa de colònies va dir: La última cançó i a dormir. El DJ va posar “la última” i quan es va acabar la cançó tots vam dir “otra, otra, otra...” El DJ en va posar tres o quatre més. Però al final ja va haver de parar perquè eren les onze i el poble ja havia callat.

Tornant a la casa de colònies, feia molt de vent i com que el camí estava fet de sorra, es feien tornados. Tots ens tapàvem els ulls, encara que no veiéssim per on passàvem.

Quan vam ser a la casa de colònies vam veure als profes a fora espiant-nos. Segons ells ens espiaven perquè volien veure si ens portàvem bé. Jo no se si creure-m’ho o no. Com cada nit, fèiem la reunió. La Georgina deia que volia estar a fora amb aquell vent, però, en canvi, jo quan sortia tenia fred. Després d’aquella reunió no vam fer la de només nens i nenes perquè teníem son.

Aquella nit els nens ens van dir que es venjarien. I nosaltres vam tancar la porta de la nostra l’habitació amb llisquet. Teníem un altre pla per aquella nit. També ens vam posar l’alarma a les dues de la nit. Igual que la primera nit no ens vam despertar fins a les cinc de la matinada. Aquella nit totes no ens aguantàvem de son i menys jo, que vaig ser la última en aixecar-me. Vam pujar les escales i vam entrar a l’habitació dels nens amb molt de silenci. En Josep a la primera nit no parava d’explicar una història de por: “la niña del armario”. Que es veu que era una nena que l’havien tancat en un armari i a la nit tocava la porta: tic-tac... i cada vegada més fort. I nosaltres, les nenes, la vam interpretar a la seva habitació: l’Ainhoa va començar a tocar la porta i després totes vam començar a cridar tic-tac, tic-tac... Molta estona però no es van despertar. L’únic que es va despertar va ser en Rafel que ens va dir que ho deixéssim estar i que anéssim a dormir.

Divendres 15-5-2015: L’endemà, ens vam despertar a un quart de nou! Tots ja estaven esperant per anar a esmorzar i nosaltres encara ens estàvem vestint. Vam anar a esmorzar a les nou igual que el dijous i vam menjar exactament el mateix. I el divendres també vam anar amb bici d’excursió.

No va ser gaire divertit, perquè encara feia vent i no podíem pedalar. Vam anar, un altre cop, allà a la casa de fusta. Però aquell dia no era per tornar a entrar-hi sinó, per fer una activitat que es diu barques de perxar. Com que feia molt de vent, quan vam arribar, no vam anar amb barca sinó que amb un carro portat per un cavall. En realitat era una euga que es deia Lluna. El passeig va ser molt maco i tots vam poder portar el cavall. Quan arribàvem allà on hi havien les barques de perxar, l’Ari portava una diadema que amb el vent li va caure a la carretera de sorra i el monitor de les barques va baixar del carro en marxa i va agafar la diadema. Pobre home! Quan vam arribar amb les barques ens van explicar com anava i com es feia per fer de perxador/a. El vent ja s’havia calmat una mica però encara en feia bastant. Ens van dir que féssim grups. Jo anava amb la Sónia, la Júlia i la Georgina. Vam pujar a la barca i la primera perxadora va ser la Georgina perquè nosaltres no ens atrevíem. Els nens anaven en un grup tots junts amb el monitor de les barques. Allà al camí per on havíem de passar hi havia un giravolt on els nens i nosaltres ens vam encallar. Quan vam poder sortir vam fer una volta per allà i quan vam passar per una recta ens vam encallar per culpa del vent. La Sónia va voler ser perxadora i mentre girava anava passant la perxa per sobre els nostres caps fins que... em va tocar al cap però no em va fer gaire mal. Al cap d’una estona encara seguíem allà mateix i... compte Georgina! Doncs si la Sónia li va donar un cop de perxa al cap. Li va fer un mal horrorós! Però al final la Sónia va aconseguir que sortíssim d’allà. Els altres grups ja feia una bona estona que havien sortit i nosaltres encara estàvem intentant arribar al principi però per culpa del vent que ens portava no vam poder arribar. El monitor de les barques, ens va haver de venir a buscar. No va ser fàcil però al final de tant d’esforç vam poder arribar.

Tornant cap a la casa de colònies per dinar i marxar també va ser difícil per culpa del vent però com que anàvem en la mateixa direcció del vent doncs ens portava. Tots anàvem amb les bicis tortes pel vent que ens empenyia.

Quan per fi vam poder arribar allà on es guardaven les bicis va ser com un adéu als camps d’arròs que estaven allà al costat. Vam anar a la casa de colònies a dinar. Vam menjar: paella (amb arròs d’allà, boníssim), patates fregides i, de postres, un gelat de maduixa. L’Amadeo (el de la casa de colònies Amadeo) ens va dir que féssim un piló dels llençols a sobre els llits i que agaféssim les maletes i les carreguéssim al mini bus per marxar cap a casa. I vam fer el que ens va dir. Mentre esperàvem per marxar ens vam asseure a fora i s’hi estava genial.

Quan va arribar en Xevi amb el mini bus, vam carregar les maletes i a nosaltres, i vam començar a marxar. Em va fer una mica de pena però tenia unes miques de ganes de marxar, perquè com molts diuen: “Cap lloc com a casa”. Pel camí tots dormíem menys en Xevi perquè ell conduïa. Teníem una gana! Jo per sort portava uns quants kinders però no en vaig fer prou. Vam parar en una gasolinera a Bellaterra (Barcelona) i la Georgina ens va comprar una bossa de patates. Es van acabar en un segon. Quan va pujar un altre cop al mini bus ja no vam dormir. Només dos.

Quan vam arribar al Maxi Dia eren quarts de set aproximadament. Els pares ens esperaven impacients. Vam baixar, vam agafar la maleta del maleter i vam anar amb els pares. Estaven molt contents. Ens van dir com havia anat i els hi vam dir que massa bé i que els hi havíem d’explicar tantes coses...! A mi la meva mare ja em portava el berenar i mel vaig menjar amb una afició, perquè tenia molta gana. En arribar a casa vaig desfer la maleta i em vaig estirar al sofà perquè estava ben cansada. La meva mare em va dir que la Georgina havia passat moltes fotos per whatsapp i també hi havia un vídeo del fang. Em va fer molta gràcia perquè se’m sentia a mi cridant! Quin fart de riure que em vaig fer.

Aquells tres dies em van passar volant. Va ser una excursió inoblidable. Des del primer dia a Tarragona fins a l’últim de tornada dormin. Si teniu l’oportunitat d’anar-hi aneu-hi perquè jo m’ho vaig passar genial. Només he anat a dos colònies i aquestes han sigut les millors.

Marta Boada – 6è