Un codi que quan s'escaneja amb el teu mòbil et porta allà on nosaltres volem.
En aquest cas si l'escaneges aniràs a la nostra pàgina web.
Prova-ho.
Si no tens lector de QR al teu mòbil pots descarregar-te gratuïtament l'aplicació BARCODE SCANNER, només hauràs de posar el teu mòbil davant el codi QR i... SORPRESA!
El matí vam
arribar a la classe on ens esperava la Isabel.
A dos
quarts de deu del matí vam anar a la església del poble a missa. Quan vam
arribar cicle superior van cantar cançons i quan va acabar la missa van llegir
les pregàries i vam portar les ofrenes que de la nostra classe les van llegir la Mireia i en Raül.
Els de
cicle superior van agafar els nens i nenes de p3 i p4 i vam marxar cap a l’escola.
Quan vam
arribar tothom va anar cap a les seves classes i quan van acabar els petits el
pati vam baixar cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior el pati.
Quan vam
pujar del pati vam fer l’auca del Pare Coll i quan ja era hora d’anar cap a
casa vam marxar cap a dinar.
Ona Noguer - 5è
A la tarda...
Vam fer el clàssic i tradicional
partit de cinquè contra sisè i gairebé no podem fer el partit per culpa de la
pluja. L’àrbitre era en Joan Peracaula. A la primera part va marcar sisè 2 gols
i cinquè 1, a la segona part sisè en marca 1 i a la tercera cinquè 2 i sisè 1 i
el resultat va ser 4-3 guanyant sisè. Hi havia força ambient de pares i mares.
La coca de berenar ens la vam menjar a la classe. Tots vam quedar ben “xops”
Tot va començar quan
vam fer paradetes per guanyar diners. Vam aconseguir tot el que necessitàvem
per pagar l’excursió.
Dimecres 13-5-2015:Em vaig aixecar a les 8:00
ven nerviosa per marxar. Vaig acabar de
fer la maleta i cap al Maxi Dia. Allà ens vam trobar tots onze amb les maletes
ven plenes, sobretot la meva que era la més gran. Ens acompanyaven: la Georgina, en Rafel i en
Xevi (el conductor del mini bus). Vam pujar al mini bus i vam posar totes les
maletes al maleter.
Vam passar per l’autopista i
ens vam parar a esmorzar en una àrea de servei. Les nenes ens vam posar en dues
taules juntes i els nens: dos amb una taula i els altres dos a una altra taula.
Els mestres estaven en una taula sola.
Abans d’anar al Delta ens vam
parar a Tarragona. Vam poder veure l’amfiteatre. Era impressionant! També vam
veure el circ, no hi és però ens el vam imaginar. Vam passar pel costat d’un
noi que era malabarista i ens va dir si algú ho volia fer. Va triar a l’Aina i
vam veure com feia malabars. S’ho va passar molt bé!
A l’hora de dinar vam anar a un
parc que està al costat de la muralla. Vaig dinar al costat de la Sónia i no paràvem de riure.
Vam marxar a les 14:30 (aproximadament).
Per arribar al poble, on hi
havia la casa de colònies, vam haver de passar per una carretera que hi havia
molts quilòmetres de carretera recta i no gaire ven asfaltada.
Quan ja vam arribar al poble,
que es deia Poblenou, l’Amadeu (el propietari de la casa de colònies) ja ens
esperava. Vam baixar les maletes del mini bus i ens vam instal·lar a les
habitacions. Hi havia una habitació per deu persones, on ens vam posar les
nenes. I n’hi havia una altra de sis, on es van posar els nens. Els mestres es
van posar en una habitació de quatre que estava al costat de l’habitació dels
nens. Després d’instal·lar-nos, ens vam haver de posar roba per embrutir-nos.
Va venir la monitora i vam anar a unes taules de pícnic a l’aire lliure i vam
començar a fer un dossier del conreu de l’arròs, a i per cert, feia un aire
molt fresquet. Després de fer la teòrica del conreu de l’arròs vam haver de fer
la pràctica. Tots ens vam treure les xancles i els pantalons (portàvem banyador
a sota) i vam entrar al camp d’arròs. La monitora, que es deia Marisa, ens va
dir que havíem d’arrancar les males herbes i treure-les a fora el camp. Quan
vaig entrar... em va fer un fastig! Hi havia molta aigua i fang. Se’m
enfonsaven els peus i vaig començar a arrencar les males herbes. Vam quedar
tots fets un fastig sobre tot les nenes que ens vam tirar al fang. Al costat
del camp hi havia un canal que hi havia aigua neta per netejar-nos una mica. La
camiseta que portava posada la vaig haver de deixar en remull allà a l’aigua
perquè estava molt i molt bruta. Quan estàvem a punt de marxar els mestres ens
van dir:- Va que ja marxem! I totes les nenes, en sentir-ho, ens vam embrutir
al màxim.
Quan vam arribar a la casa de
colònies ens vam dutxar i, sense voler, vam deixar els banyador a la pica i la
vam començar a emplenar. Ens vam en descuidar de tancar l’aixeta. Es va quedar el lavabo ple d’aigua
i feia molta pudor. Vam agafar una fregona i... a fregar!
Després de dutxar-nos vam fer una
activitat que tractava de trobar tots els noms dels carrers del poble. Anàvem
amb tres grups: totes les nenes, un grup de dos nens i els altres dos nens. Vam
guanyar les nenes!
Després d’aquesta activitat vam
sopar. Ens van dir qui eren els encarregats de taula i nosaltres no ho enteníem
perquè acabàvem d’arribar, i ens van dir que havíem de triar dos persones per
servir el menjar i desparar taula. Ho van voler fer la Paula i l’Ari. Vam menjar:
un plat de macarrons, salsitxes i de postres un iogurt de fruita.
Després de sopar vam fer el
primer joc de nit. Es deia “peti-flo”. Ens ho vam passar genial no paràvem de
riure! I acabant el primer joc de nit vam fer el segon. Era una gimcana. Ens
vam partir en dos grups: Paula, Ariadna, Ainhoa, Pau, Josep i jo. A l’altre
grup eren: Sónia, Júlia, Aina, Marc i Martí. Al principi el meu grup anava
perdent però al final vam guanyar! També ens van ensenyar una cançó (la de la
casa de colònies) que deia: “ La xiqueta de cirera, no la menuda la gran, s’ha
vestit de torero i pareix un comediant”. Amb la cançó també s’havia de ballar
però això només ho fèiem les nenes. Ens van dir que, com que el poble era petit,
a les onze tothom callava i si, si era veritat a partir de les onze no es
sentia res...
Nosaltres abans d’anar a dormir
fèiem una reunió amb tots (nens, nenes i mestres) i ens explicàvem coses.
Després d’aquesta reunió en fèiem una de només nens i nenes, que la fèiem a
l’habitació de les nenes perquè era la més gran. I després de tot això ja ens
anàvem a dormir. El primer dia vam anar a dormir a la una.
Les nenes ens havíem fet un pla
de la nit... Ens vam posar una alarma a les dues de la nit per anar a
l’habitació dels nens... A les dues va sonar i ningú es va despertar. Al cap
d’una estona una nena es va despertar i ens va despertar a totes. Vam anar a
l’habitació dels nens a... pintar un bigoti a cada nen (si algun nen pregunta
nosaltres no vam ser).
Dijous 14-5-2015:L’endemà
els nens es van aixecar i no se’n van assabentar de que tenien un bigoti pintat
de color rosa. En Marc i en Josep van entrar a la nostra habitació i nosaltres
encara dormíem, perquè eren les 7. I ens van tirar fotos mentre dormíem!
L’esmorzar era a les nou i a
les vuit tots ja estàvem tots, menys els mestres que a les vuit tot just s’aixecaven.
Quan ens van veure a tots vestits i a punt per anar a esmorzar ens van dir:
Però a quina hora us heu aixecat? Suposo que sabeu que l’esmorzar és a les nou.
I tots vam contestar: Ja, ja. Ara ens esperem una hora i anem a esmorzar! Els
profes amb tota la tranquil·litat del món, es van vestir i a tres quarts de nou
ja estaven llestos.
Vam anar a esmorzar i avui els
encarregats de taula eren en Martí i en Marc. Vam esmorzar: un croissant, llet
amb xocolata, torradetes (amb mantega i melmelada) i sucs. Va ser boníssim!
Després d’esmorzar vam anar a
caminar uns 3 o 4 quilòmetres que portaven a la casa de fusta (una casa que hi
ha allà que està tota feta de fusta). Quan vam arribar vam veure un vídeo sobre
la natura del Delta. Quan es va acabar el vídeo, vam entrar a la casa de fusta.
Hi havia una exposició de tot el que havíem vist al vídeo d’abans. També hi
havien animals dissecats del Delta.
Tornant cap a la casa de
colònies per anar a dinar, ens van picar molts mosquits! I si portaves alguna
cosa de color negra anaven allà i et pessigaven, encara que portessis roba te
la travessaven.
Quan vam arribar a la casa de
colònies vam dinar. Els encarregats érem jo i la Sónia. Vam menjar:
cosetes per picar, fideuà , i de postres, un gelat.
Després de dinar vam anar a un
lloc on hi havien bicis. Cada un va agafar un casc, una bici i un armilla
fluorescent perquè els cotxes ens veiessin. Vam pedalar uns 6 quilòmetres per
anar a la platja. Vam veure moltes llacunes i animals molt bonics.
En arribar a la platja ens vam
treure la roba i amb el banyador, cap a l’aigua! Ens pensàvem que estaria més
freda però s’hi estava bé. La
Sónia em va ensenyar una manera de que les mans et poden
quedar molt fines. Primer agafes sorra de dins l’aigua i te l’escampes per les
mans una mica ràpid perquè no s’eixugui. Quan te l’has escampat per les mans
has de deixar una estona perquè s’assequi. Nosaltres ho vam provar unes 7
vegades perquè: o se’ns mullava, o ens queia la sorra... al cap de tots aquests
intents ho vam aconseguir que se’ns assequés. Després t’ho treus amb aigua. Jo
de vosaltres no ho provaria perquè ni a mi ni a ella ens va funcionar. Després
d’això vam berenar i vaig enterrar a la Sónia, la Júlia a l’Aina i els nens a la Paula.
Tornant amb la bici, molta gent
anava amb xancletes però jo em vaig posar sabates. Als peus hi tenia sorra i em
pensava que em molestaria, però no, no em va fer mal.
En arribar a la casa de
colònies ens vam dutxar i ens vam vestir. Les nens ens vam mudar una miqueta
perquè aquella nit anàvem a la discoteca! Els nens no volien anar-hi perquè els
hi feia vergonya.
Vam sopar: truita de patata,
enciam, llibret i un plàtan. Tots vam recollir la taula per poder anar a la
discoteca tots junts.
Les nenes, per anar a la
discoteca, ens vam comprar una corbata de color rosa amb brillants. Per anar a
la discoteca ens va acompanyar un noi, que era el DJ de la discoteca. Li vam
dir totes les cançons que volia que posés. Quan vam arribar a la discoteca hi
havien moltes escoles esperant per entrar. Mentre anàvem entrant ens contaven.
A dins era tot fosc, hi havien llums de color, una taula pel DJ, cadires (per
si algú no volia ballar i (lo típic de les discoteques) la bola de discoteca.
La primera cançó que van posar, va ser “El taxi”. Ens vam posar les nenes en
rotllana i vam començar a ballar. Encara que nosaltres no la coneixíem. També
van posar: “El perdón”, “Up, town funk”...
Al cap d’una estona d’estar
ballant, que per cert tothom ens mirava perquè érem les úniques que ballàvem,
uns nens es van posar a darrera nostra i ens copiaven com ballàvem.
Ja cap al final, va entrar més
gent (havien fet tard) i la dona que contava als nens i nenes, ens va dir que
mes o menys havia contat unes 150 persones! Quan va arribar el propietari de la
casa de colònies va dir: La última cançó i a dormir. El DJ va posar “la última”
i quan es va acabar la cançó tots vam dir “otra, otra, otra...” El DJ en va
posar tres o quatre més. Però al final ja va haver de parar perquè eren les
onze i el poble ja havia callat.
Tornant a la casa de colònies,
feia molt de vent i com que el camí estava fet de sorra, es feien tornados.
Tots ens tapàvem els ulls, encara que no veiéssim per on passàvem.
Quan vam ser a la casa de
colònies vam veure als profes a fora espiant-nos. Segons ells ens espiaven
perquè volien veure si ens portàvem bé. Jo no se si creure-m’ho o no. Com cada
nit, fèiem la reunió. La
Georgina deia que volia estar a fora amb aquell vent, però,
en canvi, jo quan sortia tenia fred. Després d’aquella reunió no vam fer la de
només nens i nenes perquè teníem son.
Aquella nit els nens ens van
dir que es venjarien. I nosaltres vam tancar la porta de la nostra l’habitació amb
llisquet. Teníem un altre pla per aquella nit. També ens vam posar l’alarma a
les dues de la nit. Igual que la primera nit no ens vam despertar fins a les
cinc de la matinada. Aquella nit totes no ens aguantàvem de son i menys jo, que
vaig ser la última en aixecar-me. Vam pujar les escales i vam entrar a
l’habitació dels nens amb molt de silenci. En Josep a la primera nit no parava
d’explicar una història de por: “la niña del armario”. Que es veu que era una
nena que l’havien tancat en un armari i a la nit tocava la porta: tic-tac... i
cada vegada més fort. I nosaltres, les nenes, la vam interpretar a la seva
habitació: l’Ainhoa va començar a tocar la porta i després totes vam començar a
cridar tic-tac, tic-tac... Molta estona però no es van despertar. L’únic que es
va despertar va ser en Rafel que ens va dir que ho deixéssim estar i que
anéssim a dormir.
Divendres 15-5-2015: L’endemà,
ens vam despertar a un quart de nou! Tots ja estaven esperant per anar a
esmorzar i nosaltres encara ens estàvem vestint. Vam anar a esmorzar a les nou
igual que el dijous i vam menjar exactament el mateix. I el divendres també vam
anar amb bici d’excursió.
No va ser gaire divertit,
perquè encara feia vent i no podíem pedalar. Vam anar, un altre cop, allà a la
casa de fusta. Però aquell dia no era per tornar a entrar-hi sinó, per fer una
activitat que es diu barques de perxar. Com que feia molt de vent, quan vam
arribar, no vam anar amb barca sinó que amb un carro portat per un cavall. En
realitat era una euga que es deia Lluna. El passeig va ser molt maco i tots vam
poder portar el cavall. Quan arribàvem allà on hi havien les barques de perxar,
l’Ari portava una diadema que amb el vent li va caure a la carretera de sorra i
el monitor de les barques va baixar del carro en marxa i va agafar la diadema.
Pobre home! Quan vam arribar amb les barques ens van explicar com anava i com
es feia per fer de perxador/a. El vent ja s’havia calmat una mica però encara
en feia bastant. Ens van dir que féssim grups. Jo anava amb la Sónia, la Júlia i la Georgina. Vam pujar
a la barca i la primera perxadora va ser la Georgina perquè nosaltres no ens atrevíem. Els
nens anaven en un grup tots junts amb el monitor de les barques. Allà al camí
per on havíem de passar hi havia un giravolt on els nens i nosaltres ens vam
encallar. Quan vam poder sortir vam fer una volta per allà i quan vam passar
per una recta ens vam encallar per culpa del vent. La Sónia va voler ser perxadora
i mentre girava anava passant la perxa per sobre els nostres caps fins que...
em va tocar al cap però no em va fer gaire mal. Al cap d’una estona encara
seguíem allà mateix i... compte Georgina! Doncs si la Sónia li va donar un cop de
perxa al cap. Li va fer un mal horrorós! Però al final la Sónia va aconseguir que
sortíssim d’allà. Els altres grups ja feia una bona estona que havien sortit i
nosaltres encara estàvem intentant arribar al principi però per culpa del vent
que ens portava no vam poder arribar. El monitor de les barques, ens va haver
de venir a buscar. No va ser fàcil però al final de tant d’esforç vam poder
arribar.
Tornant cap a la casa de
colònies per dinar i marxar també va ser difícil per culpa del vent però com
que anàvem en la mateixa direcció del vent doncs ens portava. Tots anàvem amb
les bicis tortes pel vent que ens empenyia.
Quan per fi vam poder arribar
allà on es guardaven les bicis va ser com un adéu als camps d’arròs que estaven
allà al costat. Vam anar a la casa de colònies a dinar. Vam menjar: paella (amb
arròs d’allà, boníssim), patates fregides i, de postres, un gelat de maduixa.
L’Amadeo (el de la casa de colònies Amadeo) ens va dir que féssim un piló dels
llençols a sobre els llits i que agaféssim les maletes i les carreguéssim al
mini bus per marxar cap a casa. I vam fer el que ens va dir. Mentre esperàvem
per marxar ens vam asseure a fora i s’hi estava genial.
Quan va arribar en Xevi amb el
mini bus, vam carregar les maletes i a nosaltres, i vam començar a marxar. Em
va fer una mica de pena però tenia unes miques de ganes de marxar, perquè com
molts diuen: “Cap lloc com a casa”. Pel camí tots dormíem menys en Xevi perquè
ell conduïa. Teníem una gana! Jo per sort portava uns quants kinders però no en
vaig fer prou. Vam parar en una gasolinera a Bellaterra (Barcelona) i la Georgina ens va comprar
una bossa de patates. Es van acabar en un segon. Quan va pujar un altre cop al
mini bus ja no vam dormir. Només dos.
Quan vam arribar al Maxi Dia
eren quarts de set aproximadament. Els pares ens esperaven impacients. Vam
baixar, vam agafar la maleta del maleter i vam anar amb els pares. Estaven molt
contents. Ens van dir com havia anat i els hi vam dir que massa bé i que els hi
havíem d’explicar tantes coses...! A mi la meva mare ja em portava el berenar i
mel vaig menjar amb una afició, perquè tenia molta gana. En arribar a casa vaig
desfer la maleta i em vaig estirar al sofà perquè estava ben cansada. La meva
mare em va dir que la
Georgina havia passat moltes fotos per whatsapp i també hi
havia un vídeo del fang. Em va fer molta gràcia perquè se’m sentia a mi
cridant! Quin fart de riure que em vaig fer.
Aquells tres dies em van passar
volant. Va ser una excursió inoblidable. Des del primer dia a Tarragona fins a
l’últim de tornada dormin. Si teniu l’oportunitat d’anar-hi aneu-hi perquè jo
m’ho vaig passar genial. Només he anat a dos colònies i aquestes han sigut les
millors.
Va venir una noia de l’alt Empordà que es deia Agnès.
Ens va explicar coses
sobre el mosquit tigre.
No podem deixar aigua en
les galledes, bidons, etc
perquè si no es reprodueixen. Tarden sis dies a
néixer.
Primer són ous després
larves, les pupes i finalment neix el
mosquit.
Cada femella fa 100 ous.
Els mascles mengen i les femelles mengen nèctar de les flors i les femelles
també mengen sang.
Són petits i tenen ratlles blanques i de color negre.
Son perillosos perquè poden provocar malalties i et fan 4 o 3
Picades.
Pol Furtià valls
El dia 6 de maig del 2015 ens van venir explicar el
mosquit tigre a on cria, com era i com se reproduïa…
Que mengen:el
mascle menja només nèctar i la femella sang i nèctar.
Com cria: primer
el mascle mosquit tigre i la femella mosquit tigre s’aparellen després la
femella va a picar per obtenir sang per poder criar. No crien en un lloc
natural, sinó per exemple en un cubell, en un bidó...Deixen els ous a on no i
arribi l’aigua i quan plogui que arribi l’aigua fins els ous i neixen les larves
lo que després seran mosquits.
Que mengen les
larves: Les larves mengen la brutícia que queda al fons del
cubell o del bidó.
Procés de
creixement: Primer son larves després de cinc dies es converteixen
en pupes i al sisè dia trenquen la pell i surten.
Com evitar
que es converteixin en mosquits:
gira els cubells o tapar-ho hermèticament si tens una
bassa no o podràs tapar hermèticament ni buidar-la tens de fica peixos.
Fet per Àlex i Raül.
EL MOSQUIT TIGRE:
Ahir dimecres dia 6 va
venir una noia que es deia Agnès de el programa de vigilància del Mosquit Tigre,
era dels Aiguamolls de l’Empordà, va venir explicant-se amb un PowerPoint:
on vivien, què menjaven, per què ens
preocupava...
ON VIUEN?
Els mosquit Tigre ve
d’Asia i viu en llocs d’aigua que no tingui corrent. Viu en galledes, basses,
plats a sota els testos...
No viuen en llocs on hi
ha molta aigua sinó en llocs quasi buits que quant plou s’ompli d’aigua.
QUÈ MENGEN?
Les femelles poden
menjar nèctar i sang, quan volen pondre ous, i els mascles només poden menjar
nèctar, les femelles tarden 3 dies a digerir la sang.
Les femelles ponen cap a
100 ous. Quan l’aigua que cau al lloc on hi ha els ous neixen les larves.
Les larves mengen de la
brutícia de l’aigua. Quan creixen es converteixen en PUPES. Que és com el
capoll del mosquits tigres. Aquest procediment tarda 6 dies.
PERQUÈ ENS PREOCUPA?
Ens preocupa per la
nostra salut: pot contagiar malalties, fa molt mal quan pica...
Una de les solucions és
eliminar els possibles llocs on pugui criar:
joguines de plàstic, bidons safareigs , basses, plàstics per tapar les
piscines...
Si tens una bassa i no
vols buidar l’aigua per que regues els camps doncs i pots posar peixos perquè
es mengen les larves.
I si veus algun mosquit
tigre vol dir que el seu niu no es gaire lluny és a prop.
ETNA I BERTA.
DIMECRES 6:
El
matí va venir l’Agnès que treballa el
programa de vigilància del mosquit tigre mosquit tigre.
-On
viuen?
El
mosquit tigre viu en els aiguamolls, estanys, aigua del mar estancada o en
llocs tancats.
-Que
mengen?
Els
mascles i les femelles mengen el nèctar de les flors. Només les femelles mengen
la sang per formar els ous.
-Com
són?
Són de
color negra amb ralles blanques a l’abdomen i per tot el cos.
-On
ponen els ous?
Ponen
els ous a fora de l’aigua i al cap de 6 dies surten de la pupa.
-Com
respiren?
Per
respirar surten de l’aigua o tenen el sifó.
-Creixement:
-Calendari:
De
l’Abril a l’Octubre neixen a les hores
de llum.
...Per
la nostre salut:
Pica
molt i és agressiu.
Fa
mal.
Pica
de dia.
Pot
transmetre malalties.
-Don
venen:
Els
mosquits tigre venen de Àsia.
Alguns
tenen malalties que són tropicals però a Catalunya no n’hi ha.
Ona i Salma
Ahir 6 de maig a la classe de 5è
va venir l’Agnès del programa de vigilància del mosquit tigre (PVMT), i ens va
explicar coses del mosquit tigre.
Ens va explicar que els mosquits
tigres vivien als aiguamolls, a l’aigua del mar estancada i a recipients que
tenim, per exemple les galledes d’aigua.
També ens va explicar que els
mascles i femelles mengen nèctar però només les femelles poden menjar sang per
poder fer els ous.
També vam aprendre que fa menys
d’un cm, que és de color negre i ratlles blanques.
Els mosquits tigres primer
s’aparellen després la femella va a menjar sang (fa una picada llarga) la
femella tarda tres dies a posar els ous, cada femella fa uns 100 ous.
La femella busca un lloc sec per
posar els ous, quan l’aigua cobreix els ous, en neixen les larves.
Les larves mengen brutícia, i per
respira tenen un tub que es diu sifó i el tenen a la cua.
Després es forma la pupa, la pupa
es com els capolls de les papallones, però mes prim i després el mosquit surt.
Els mosquits tarden 6 dies en formar-se.
A l’hivern no hi ha mosquits
tigres i a partir de l’Abril surten les larves. Dels 100 ous que fa la femella,
30 son femelles i la resta mascles. Els mosquits viuen 1 mes.
Ens va explicar per que ens em de
preocupar. A mes de que pica molt es agressiu, fa molt de mal, només piquen de
dia i pot transmetre malalties tropicals.
Quan ens pica ens posen una mica
de la seva saliva i per això ens fa mal. Perquè el punt de la picada s'en vagi
passa molt de temps.
Els llocs a on cria: cria en objectes
artificials que acumulin aigua que troba normalment als patis, jardins o horts
de les cases, com per exemple les rodes, galledes, ampolles, els desaigües de
les cases , llaunes, el beure dels animals...
A i per cert els mosquits tigres
volen molt poc!!! Si ens pica es que cria allà mateix o a la vora.
Per que no ni hagin no em de
deixar-los criar o sigui no tenir aigua estancada.
RESUM
-El mosquit tigre es petit, negre
i amb ratlles blanques.
-És més agressiu i molest que la
resta de mosquits que tenim a Catalunya.
-No vola lluny. Si t’està picant
a casa és que esta criant a la vora.
-Posa els ous a les parets de
recipients i d’aquests en sortiran larves aquàtiques quan quedin submergits.
-La millor manera de lluitar
contra el mosquit tigre és eliminar llocs amb aigua on cria.
Annia Castanyer
i Àlex
Tomàs
Els mosquits tigre es petit i negre i amb ratlles blanques .
Les femelles s´alimenten de la sang
per fabricar els ous.
Es mes agressiu i molest que la resta de mosquits que tenim a Catalunya.
No vola lluny ,si t’està picant a
casa es que està criant a la vora.
Posa els ous a les parets de recipient i d´aquests en sortiran les larves
aquàtiques quan quedin submergides.
La millor manera de lluitar contra el mosquit tigre es eliminar llocs amb
aigua on crien.
Els mosquit no poden estar a aigües de corrent. Estan en galledes ,plats de
baix les plantes, aixetes embussades..etc
Eloi Rodriguez
Amal Stitou
Els mosquits tigres
.Viuen a l’aigua :aiguamolls ,mar
,cubells d’aigua...
.Menjant: Els mosquits mascles i
femelles menjant nèctar i les femelles menjant sang.
.La vida del mosquit tigre:
Els mosquits fan menys d’un cm,
es de color blanc i negre.
Les femelles fan mes de 100 ous,
els ous els posen pel voltant del cubell o recipient encara que estigui ple o
vuit. Els mosquits duran mes 2 anys.
.Les larves:
Les larves respirant per un tub
de darrere el cul.
.La pupa:
La pupa és una pell fina que és una
pell fina que es per on surt el mosquit.
El calendari dels mosquits tigres
. surten des del Abril fins al
Setembre i al hivern no surten.
