Ahir
,dijous 30 de gener varem celebra el DENIP
(Dia
Escolar de la No
violència i de la Pau)
Abans ens
vam pintar el símbol de la pau a la cara. Vam sortir de l’escola a les 4:00 cap
a la plaça Catalunya.
La Sílvia va fer de presentadora.
Vam
cantar “que la pau ens acompanyi”.
Després els
de 6é van fer la introducció.
Els de 5é
vam fer la biografia de Nelson Mandela
en anglès: la Paula i en català: la Sonia.
Els de 6é
van dir les frases de Nelson Mandela en anglès i en català .
Després vam
cantar “ el Canon de la pau “
Vam
explicar per cicles el que havíem
treballat tots aquests dies
Primer va
ser:infantil – inicial – mitjà -
superior
Infantil
van fer un cor i al voltant unes
paraules maques.
Inicial: la
vida de Nelson Mandela:els anys que va fer més
coses importants.
Mitjà:
les seves frases més típiques de la seva vida
Superior:
vam estudiar les armes nuclear i vam dir
que els dos països que tenen més armes
són Estats Units i Rússia: Clàudia i Pau.
Pau Arévalo, cinquè
CLIQUEU LA IMATGE PER VEURE LES FOTOS:
Ahir,
dijous 30 de gener de 2014 vam celebrar el DENIP (Dia Escolar de la No violència i de la Pau).
A les
15:00h quan vam arribar a l’escola ens van començaR a pintar-nos el signe de la
pau a la cara.
Desprès a
les 15:45h vam començar a anar cap a la plaça Catalunya.
Primer vam
cantar “que la Pau
ens acompanyi” i desprès la
Sílvia va presentar a la Martina i en Mario per fer la introducció.
Tot seguit la Paula va llegir la biografia
en anglès i jo en català d’en Nelson Mandela que és la figura de la Pau que havíem estudiat
aquests dies, desprès 6è van llegir unes freses en anglès i un altre ho traduïa
en català.
Llavors els nens i nenes de 5è i 6è vam cantar el “Canon de la Pau”, i seguint cada cicles
van explicar els murals que havien fet exemple: cicle infantil el cor vermell i
cicle inicial la vida d’en Nelson.
Desprès cicle mitjà van llegir frases d’en Nelson Mandela, i
cicle superior les armes nuclears.
Al final vam cantar “ningú compren ningú” i vam penjar els
desitjos de pau que vam escriure perquè els pares els llegissin i perquè
podessin escriure.
Sónia Gamerio, cinquè